La capella embriuxada

A principis del segle XX, es van instal lar al Portús dos germans lorenesos enginyers de mines.

Rebuscaven metalls per a la Companyia del Río Tinto en les muntanyes que rodegen el poble on descobriren filonets de mispíkel, un mineral d'arsènic que pot contenir altres metalls, i en particular or. Els dos homes crearen una societat i es posaren a explotar els filons pel seu compte a desgrat de nombroses dificultats : percentatge d'or no rendible, falta de diners, hostilitat d'una part de la població i sospites de la policia francesa durant la Primera i Segona Guerra mundial. Tot i això, aviat sols, es van entossudir a foradar la muntanya durant més de cinquanta anys, un d'ells deixant-hi fins i tot la vida.

Joan Tocabens s'ha inspirat d'aquesta aventura humana, insòlita i dramàtica, per escriure la present novel la La capella embruixada.

L'acció té lloc, sigui en el mateix Portús, sigui en el terme salvatge i desolat de la muntanya on s'aixequen les ruïnes de la capella preromànica de Sant Pere del Pla de l'Arca, prop del famós Salt del Fitó sobre el Llobregat d'Empordà. Els personatges actuen en un ambient feixuc, entre enveges, sospites, drames i amors contrariats, mentre tota la muntanya entorn de la mina, dominada per una terrible maledicció, no para d'engendrar fenomens estranys, inexplicables. Que podran els dos germans, a desgrat dels obstacles, saciar un dia aquella febre de l'or que els fa enfonsar-se cada vegada més en les entranyes de la terra ?