La Maria de les bledes

Amb mots senzills, mots de cada dia, l'autora fa desfilar els relats amb naturalitat. Es la vida dins la seva quotidianitat, amb les reflexions íntimes que hom es pot fer, les anècdotes que fan riure, les situacions familiars a vegades tràgiques, les sorpreses, els entrebancs, les històries que no es noten per falta de temps. Les frases podrien ser pronunciades per qualsevol, perquè sonen com a les habituals converses entre amics o veïns o desconeguts. Amb tocs d'amargura : «Tothom semblava voler recordar-li que ja no era cap joveneta i que el temps passava inexorablement». Amb tocs de nostàlgia : «Soc infidel al lloc que em va veure créixer perquè els records que s'hi amaguen són com fantasmes disposats a saltar-me al damunt». Amb tocs d'humor : «Es a dir que la seva vida era tan vuida que perforça l'havia d'omplir amb les coses dels altres». El recull La Maria de les bledes consta de vint-i-un relats per ambientar «la vida», tan ordinària que portem i, tanmateix, tan important perquè és la nostra, perquè és única i que així el pas dels nostres dies va prenent sentit.